D’Els Quatre Gats a les quatre rodes:
Les complicitats d’en Ramon Casas en la promoció de l’automobilisme a Catalunya
Quan, encetat ja l’any 1901, l’oli de grans dimensions que fins aleshores havia presidit l’espai de la taverna Els Quatre Gats va ser despenjat i substituït per un de nou, s’estava deixant enrere l’etapa ciclista d’en Ramon Casas i d’en Pere Romeu per donar pas preferent a l’automobilista. Era, també, un acte carregat de simbolisme, en el qual tot allò que representava el trànsit d’un segle a l’altre, de les acaballes del XIX a les incerteses del XX, s’escenificava en una imatge de modernitat i progrés. No endebades, quan ambdues pintures varen ser reproduïdes en pàgines consecutives —reforçant el seu sentit narratiu i cronològic— a la revista Pèl & Ploma (núm. 78, publicat al juliol del 1901), se les va titular, respectivament, Fi de sigle XIX i Començament del sigle XX.
La febre ciclista
La temàtica ciclista —i més tard l’automobilística— va ser protagonista de diverses publicacions esportives i va irrompre, també, en les revistes satíriques del moment, alimentant l’enginy i l’expressivitat dels llapis de ninotaires com Gaietà Cornet, Opisso, Lola Anglada, Josep Costa Ferrer “Picarol” o Antoni Utrillo, entre molts d’altres, així com del mateix Casas.
Els automobilistes associats
Igual com succeí a les acaballes del segle XIX amb les nombroses entitats ciclistes sorgides per tota Catalunya i particularment a la Ciutat Comtal, la primera dècada del segle XX va veure néixer els primers clubs automobilístics. Les necessitats compartides dels propietaris inexperts de vehicles a motor —abastiment de recanvis i accessoris per al manteniment del cotxe, tallers mecànics solvents, una xarxa d’estacions de servei i benzineres— i la defensa dels seus interessos —la manca de regulació, la millora de la xarxa viària o la senyalització de les carreteres, entre d’altres assumptes— es barrejaren amb el desig d’ostentació pública d’aquelles màquines costoses, un reflex de l’estatus social d’una classe burgesa benestant, bàsicament urbana i barcelonina.
Així, entre el 1899 i el 1902, es va intentar posar en marxa l’Automóvil Club de Barcelona-ACB en diferents ocasions, sense assolir l’èxit. Mantenint l’esperit automobilístic, el primer d’octubre del 1904 va tenir lloc a Barcelona el Concurso de Automóviles Adornados, una idea promoguda i organitzada per Ramon Casas i Miquel Utrillo. També, amb el seu amic Rusiñol, propietaris cadascun d’un dels quatre cotxes inscrits, van organitzar i participar el 10 de juliol del 1906 en la primera benedicció d’automòbils de Sant Cristòfol, protector dels viatgers reconvertit en patró dels automobilistes, una cerimònia que continuava amb una missa a l’església de Sant Agustí i un final festiu amb sopar i ball.
Finalment, recuperant la primera iniciativa fracassada i treient profit de l’experiència acumulada, el ressuscitat Automòbil Club de Barcelona-ACB va engegar la seva activitat al gener del 1906, identificant-se amb un emblema dissenyat pel mateix Casas. Entre els fundadors i membres de la primera junta directiva hi trobem, acompanyant el nom del pintor, personatges com Francesc Seix i Faya, els germans Barral, Jorge Klein o Francisco Abadal. S’hi varen incorporar en els següents mesos: Pere Romeu, José María Rusiñol (el germà d’en Santiago), Miquel Utrillo o Carlos Wertheim, entre molts d’altres. A les acaballes del 1910, el reformulat RACC — s’hi havia afegit “Real” i canviat “Barcelona” per “Cataluña”— comptava amb 200 socia. (…)*
Per Pau Medrano Bigas, doctor en Disseny per la Universitat de Barcelona i membre de GRACMON, Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis
*Es pot llegir el text sencer al llibre Ramon Casas. La vida moderna