Etiquetes: Alfons XIII, Hispano Suiza, rei
Una de les imatges emblemàtiques de Casas és la de les acciones de la fàbrica automobilística Hispano-Suiza, de prestigi internacional, en què apareix una chauffeuse (una conductora) vestida a la manera dels xofers del moment: gorra, ulleres de pilot (tot i que en aquest cas se’n prescindeix) i abrics de pells grans i espessos. Al fons, de perfil, es veu el morro d’un dels models de la Hispano-Suiza.
La concepció d’aquesta imatge coincideix amb el viatge a Madrid, amb la finalitat de fer el retrat eqüestre del rei Alfons xiii. El 19 de gener del 1904, La Dinastía informava: “Properament sortirà cap a Madrid el conegut artista Ramon Casas, el qual es proposa pintar un retrat del rei Alfons xiii”. Durant la seva estada a Madrid, Casas i Utrillo es van intercanviar diverses cartes, a les quals també preparaven la sortida de la revista Forma, com en aquesta del 29 de febrer: “Finalment, ahir a les onze vaig tenir la primera sessió, que va durar prop d’una hora, i vaig poder fer un croquis de color molt lleuger, ja que gairebé tot el temps el vam dedicar al rei posant-se al cavall i a prendre’n fotografies, que feia un ajudant del rei (…) Encara no he rebut el meu gran número de Forma ni l’últim de Pèl & Ploma, de manera que et prego que me l’enviïs sens falta i que m’expliquis alguna cosa de l’exposició.” Durant aquell temps, Casas aprofitava les pauses ocioses de palau per sortir amb cotxe o fer tasques de manteniment. El 23 de març escrivia a Utrillo: “Sr. Miquel, avuy estic molt atrafegat, amb l’Enrich em desmontat l’automovil y tenim molta feyna a netejar.”
El document més rellevant que hem consultat sobre això, però, és una carta de Casas sense data adreçada al Miquel Utrillo, que consideren anterior al 31 de maig. Casas hi explica que, aprofitant una altra de les pauses en la seva visita a la cort, va anar amb el ser cotxe a l’Alt del Lleó, a Guadarrama. La pujada era tan pronunciada per als vehicles d’aquella època que no tots aconseguien arribar al cim; ell sí que ho va aconseguir, de manera que va signar l’álbum de l’Automòbil Club i en va fer unes instantànies. Acuestes fotografies són les mateixes que li van servir de referència per pintar l’oil i les accions del fabricant barceloní d’automòbils Hispano-Suiza, la primera emissió de la qual va ser el 14 de juny del 1904.
En la carta a la qual ens referim, Casas escriu amb aquestes pararles: “Sr. Miquel: Acabo de rebrer tres cartes una de l’Eduardo y dos teves: per are sembla que lo del retrato marcha bé unicamen que com ya se sap va tot mol despacio, mes una vegada tingut començat el dibuic de conjunt llavors ja no m’apuro perque tindré pro feyna desde el momen que donan totas las facilitats que vulgui. Avui hi vist al Sotomayor y si no fos pel tems demá comensaria: polo continuament fa dias menos el diumenge que va fer bon matí y m’en vaig andar a Guadarrama fins el Pont del Lleó, es una pujada mol seria en Santo Mauro va provarla fa dias amb un “Dietrich” de 24 [hp] y no va arribá a dal, vaig firmar al álbum de l’Automovil Club y vaig fer alguna instantanea; ya te els enviaré, es espatarran. (…) Ahir vaig anar a rebrer el gobernador y probablement avui aniré a veurel; encare que ho tinc tot arreglat más será de més anar amb ell a palacio. (…) y la “Forma” cuan surt? Acabo de rebrer el taló de la tela. Aden dema contestaré a l’Eduardo. Ramon”
El 31 de maig, en una altra carta enviada al seu cunyat Eduardo, explicava que va guanyar la medalla d’honor per l’obra La càrrega, i també el reconeixement del públic a Enric Borràs, amic seu: el públic es va aixecar diverses vegades durant la seva representació al Teatre de la Comèdia. En finalitzar l’escrit prosseguia amb els fets esdevinguts a la pujada de Guadarrama: “Ahir vaig ser al Guadarrama per veure el ferit, que es troba una mica millor”. El 14 de febrer del 1905, en una carta adreçada a Utrillo deia: “Lo del Escorial sembla que es resoldrà aviat perque avuy hi tingut d’anar al jutjat ahont m’han dit que en el terme de 10 dies haig de nombrar advocat y procuració; aixó vol dir qu’aviat será la vista. Per ara, allo de las 20.000 pelas s’han quedat en l’aire perque a casa mena bem declara que yo no tenia una peseta y que vivía del meu ofici. Aquí si venen tampoc podrán res perqué está tot en nom d’un altre y yo paso per dispeser. En Polavieja, guapo, sense venir.”
I dies més tard, el 24 de febrer, explicava: “De l’Escorial res de nou. El retrato del rey a caball ja s’acaba, dintre de 8 o 10 dies l’envio.”