esp
cat
dimarts, maig 10th, 2016

Júlia, el desig

Categoria:

Etiquetes:

El Cercle del Liceu obre les seves portes per presentar, en una exposició inèdita i única, a la musa del pintor modernista Ramon Casas, Julia Peraire. La mostra retrata per primera vegada a Julia en totes les seves vessants: como a dona fatal, flamenca i senyora.

La sargantain - circulo del liceo
La sargantain © Círculo del Liceo

Organitzada pel Cercle del Liceu amb la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa” i comisariada per Isabel Coll Mirabent, s’inaugura dins del marc Any Ramon Casas reunint un centenar d’obres i objetes.

La relació de Ramon Casas amb el Cercle del Liceu es materialitza amb obres de primer nivell dins de la producció del pintor, que s’erigeixen com les principals joies de les col·leccions d’art de la institució. La primera adquisició és ‘Ball de tarda’, un quadre de 1896. Destaca perquè forma part d’un moment de la trajectòria de Ramon Casas en què l’artista sentia un fort interès per captar la realitat immediata i per plasmar les aglomeracions urbanes. Per això, aquesta obra està relacionada amb ‘Garrote vil’ (1894, Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia) o ‘Embarcament de tropes cap a Cuba’ (c. 1896, col·lecció particular), que es pot veure al Museu del Modernisme. Malgrat tractar-se d’episodis ben diferents, en les tres teles s’adverteix la intenció de l’artista de plasmar masses humanes i, alhora, integrar l’espectador en l’acció representada.

La rotonda - Círculo del Liceo
La rotonda – Círculo del Liceo

La temàtica del ball, que tant va marcar les composicions dels plafons que el Cercle del Liceu li va encarregar el 1901, ja havia estat treballada per Ramon Casas anys abans. Amb motiu d’aquesta exposició monogràfica, el públic pot visitar de forma excepcional la sala coneguda com ‘La Rotonda’, que el mateix Casas va decorar amb fusta de caoba, vidrieres emplomades i dotze quadres de grans dimensions pintats per ell que tenen a la dona ia la música com a protagonistes. El pintor va iniciar els treballs dels plafons en 1901, després de tornar de la seva estada a París durant l’Exposició Universal de 1900. La figura de la dona condiciona el plantejament del pintor, que busca transmetre la idea de l’elegància, la sensualitat i la delicadesa de la feminitat. Les protagonistes són dones burgeses modernes, fugint de solucions més idealistes o tradicionals, com nimfes o deesses

Més info aquí


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *