Etiquetes: Júlia, Júlia Peraire
Si s’analitza l’obra de Casas, no tindríem cap dubte en assegurar que és la Júlia, la seva estimada Júlia, el personatge que més cops hi va representar, de totes les maneres possibles i mitjançant totes les tècniques imaginables. Podem dir que ella va suposar la materialització d’un somni fet realitat, és a dir, la dona que tants cops havia pintat i imaginat, des de la seva època de París, feta per fi carn i ossos. La configuració d’un prototipus de dona bella, cosmopolita i moderna, amb la qual finalment es va associar el Modernisme, es va deure indubtablement a Ramon Casas, qui en canvi va defugir el model tradicional olotí o del Cercle de Sant Lluc. La figura femenina va ser un dels grans temes de la seva producció, les il·lustracions per a targetes postals o premsa, els cartells publicitaris de tota mena, les originals acadèmies de nus o, fins i tot, la seva producció retratística, en la qual les efígies femenines ocupen un lloc destacat.
Aquest interès per la dona com a motiu pictòric es va iniciar durant els anys que va viure a París. Casas sempre es va inclinar per copsar la figura d’una noia jove, sensual i esvelta, de trets afrancesats, que en aquests moments trobava pels cercles bohemis de Montmartre per on es movia. Stéphanie Nantas, Clotilde Pignel i sobretot Madeleine de Boisguillaume van ser les models favorites que van captivar la seva mirada, tot esdevenint les protagonistes d’algunes de les millors creacions del Casas de París.
Però… qui va ser aquesta Júlia? Qui va ser aquesta joveneta que va captivar un pintor consolidat i ja madur? Qui va enamorar un senyor provinent de l’alta burgesia barcelonina que, de llavors ençà, hagué d’escollir entre ella i la família?
Júlia va néixer el 30 de juny del 1888 en el primer pis del número 17 del passatge de Maiol, un petit carrer de l’encara poble de Sant Martí de Provençals, en una casa de dues plantes que fou construïda el 1882 per la propietària de la finca. Avui en dia encara podem veure la casa natal, tot i que reformada, ja que el 1902 fou aixecada una tercera planta.
La relació entre Júlia i Ramon va passar per diferents etapes, ben enregistrades per l’artista en nombroses obres, veritable document gràfic de l’evolució del sentiment amorós en una parella. (…)*
Jordi Sánchez
Juan C. Bejarano
*Es pot llegir el text sencer al llibre Ramon Casas. La vida moderna