esp
cat
dimarts, novembre 8th, 2016

Visita a l’Exposició Universal de París (1900)

L’ inici d’aquesta sèrie de viatges de la present exhibició s’inicia a París, amb motiu de l’Exposició Universal de 1900, a on hi va anar Casas els primers dies de març, establint-se a Montmartre. Utrillo va arribar més tard i, després de veure la producció que havia fet Casas, va voler portar-la a Barcelona per incloure-la en la regona exposició Pèl & Ploma, que s’havia de celebrar al maig. Casas va residir a Montmartre fins al final d’octubre, per la qual cosa va viure els esdeveniments que es van anar celebrant a la capital francesa.

Pèl & Ploma editó un número doble el 21 de abril de 1900 dedicado a la Exposición Universal. Esta ilustración acompañaba las crónicas de Casas hechas desde París.
Pèl & Ploma va publicar un número doble el 21 d’abril de 1900 dedicar a l’Exposició Universal. Aquesta il·lustració acompanyava les cròniques de Casas fetes des de París.

El 21 d’abril del 1900, Pèl & Ploma va publicar un número doble dedicat en exclusiva a l’Exposició Universal. Amb el títol “Abans de tirar teló”, descrivia l’estat de les obres els dies anteriors a la inauguració: “M’he passejat per entremig de runa, fanc, polç i guix”. Va ser una “excursió de deu dies” d’emocions fortes i continuades, que es van veure plasmades en una valoració de les diverses construccions i monuments que s’havien erigit amb motiu de la “gran fira del món”, el “billar” que es veia des de l’estudi de Casas a Montmartre. La sensació general era que l’Exposició no s’arribaria a inaugurar en la data prevista per l’estat de les obres. “Per més que facin, no estarán pas llestos pera l dia de l’inauguració !! Per què s’hi posen tan tard a fer uns treballs tan grossos?”

En el mateix número de la revista Pèl & Ploma, finalment, s’arriba a parlar de la inauguració: “Avui dissabte de gloria, un cel tendre blau cobreix el París assoleiat de la més hermosa primavera”. També es fa palesa l’alegria general de la gentada i la manera com els monuments i les construccions aixecades estaven —o al menys simulaven estar-ho— llestos per a aquell dia d’alegria per als parisencs i les parisenques. Pel que fa als diversos edificis i monuments del recinte ferial, la Porta Monumental “no ho és gens”. “La decoració de la porta és del sistema pop o sípia, perquè totes les superficies exteriors i interiors del monument están rublertes de convexitats rodones” i acaba afegint “aquell mirinyac de ferro blau serà xuclador dels diners del món”. Malgrat les primeres opinions negatives sobre la Porta Monumental o Binet (en honor al seu creador, l’arquitecte René Binet), que es va rebatejar com a “Salamandra” per la seva similitud amb aquest tipus d’estufa, la veritat és que va servir de fons i model per a no poques il·lustracions de l’Exposició Universal. En el primer número extraordinari de Pèl & Ploma dedicat a la cita, les dues primeres imatges són París, que mostra una dona elegant amb el Sena i la Torre Eiffel de fons, i L ’estranger, on apareix un home d’esquena (amb tota probabilitat, un autoretrat de Casas) davant les bastides i la tanca de la construcció de la Porta Monumental, de la qual només es veu el primer arc central.

Ramon Casas se autorretrato frente a los andamiajes de las obras de construcción de la —por entonces inacabada— Puerta Monumental del recinto ferial.
Ramon Casas es va autoretratar davant de les bastides de les obres de construcción de la —en aquella dies inacabada— Porta Monumental del recinte firal.

En els números successius de la revista Pèl & Ploma van aparèixer diverses il·lustracions de Casas amb l’Exposició Universal com a teló de fons. Són dibuixos al carbonet amb notes de color en què la dona es mostra com a protagonista indiscutible: es tracta de dones elegants, esveltes i vestides a l’última moda. Així, entre títols com La plataforma movible, La molinera de la Galette, Esperant l’omnibus, A l’esplanada dels inválits, Parisenca, La Parisenca, Restaurant barato, La musa de Montmartre, La foire-aux-jambons, La fí de sigle o Una aficionada, trobem tres il·lustracions que mostren com a referència la Porta Monumental: l’obra ja esmentada L’ estranger, Revenedora de tickets i Menjar barato. Totes elles presenten visions allunyades dels ambients sòrdids i bohemis de Montmartre que van ser protagonistes dels primers viatges a la capital francesa.

Aquesta postal colorida mostra la imponent arcada que donava accés a l’Exposició Universal de París de 1900, que Casas va visitar.
La Puerta Monumental fue el escenario elegido por Casas para realizar varios dibujos dedicados a la Exposición Universal, como el protagonizado por esta vendedora de tiques.
La Porta Monumental va ser l’escenari escollit per Casas per realitzar diversos dibuixos dedicats a l’Exposició Universal, com el protagonizat per aquesta venedora de tiquets

A Menjar barato s’aprecien fins a vuit personatges distribuïts en diagonal. El primer d’ells i com a protagonista de l’escena, és una noia jove que sosté la safata preparada amb els refrigeris. De la seva cintura penja una petita bossa i va vestida amb un conjunt que només deixa al descobert la cara i les mans. Al cap porta un barret, segurament de palla, amb un bonic llaç que el decora. La resta de personatges porten begudes —es poden apreciar al terra—, anuncis i altres tipus de queviures. Són d’allò més variat: dones joves, una dona gran, un cavaller amb bombí, un home amb el cap embenat… Al final s’endevina un gendarme o agent de l’autoritat que revisa el tiquet d’accés a l’Exposició Universal. Darrere d’ells, la gegantina arcada d’entrada al certamen flanquejada per diverses astes, vestides amb la bandera tricolor francesa: es tracta de l’àrea d’accés a l’exhibició, a la Plaça de la Concòrdia.

La Porta Monumental va ser projectada per Joseph René Binet (Chaumont, 1866-Ouchy, Suïssa, 1911), qui havia previst un flux potencial de seixanta mil persones per hora. Al final, la Porta va donar accés a més de cinquanta milions de visitants. Estava coronada per una figura de sis metres d’alçària que simbolitzava París, obra de l’escultor Paul Moreau-Vauthier (1871-1936). La model escollida per l’escultor va ser Sarah Bernhardt.

Aquesta il·lustració, en què apareixen diversos personatges, tanca la sèrie de dibuixos de Casas dedicats al paisatge arquitectónico i humà de l’Exposició Universal de París.. Menjar barato, 1900. Carbones i cera sobre paper.

Gabriel Pinós


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *