«Ninots». Aquest és el terme amb el que el pintor barceloní Ramon Casas es referia, en diverses cartes a Miquel Utrillo escrites des d’Estats Units a l’any 1908, quan parlava dels dibuixos i apunts diaris que prenia fruit de l’observació dels instants més senzills de la realitat.1 La captació de tot allò que l’envoltava era un costum que l’acompanyava des de la seva infantesa quan estudiava a l’Escola Carreras on, per a desesperació dels docents i dels seus pares, es passava tot el dia dibuixant. Aquest hàbit es mantingué fins i tot quan Ramon Casas Gatell, pare del futur artista, decidí matricular-lo al taller de Joan Vicens Cots (1830-1886) intuint que aquest podia ser el seu futur professional. La relació amb el nou mestre, un dels pintors més reputats de Barcelona a finals del segle xix, va ser sempre correcte i el jove progressà dia a dia demostrant unes qualitats innates per fer-ho. La seva predisposició provocà que ben aviat se sentís estancat i quan li arribà l’oportunitat de viatjar a París, no defugí el repte i s’establí una temporada a la capital francesa.
LA COL·LABORACIÓ A LA REVISTA L’AVENÇ
Abans de marxar, deixà mostra d’aquest talent quotidià publicant el seu primer dibuix al número 6 de la revista L’Avenç, aparegut el 9 d’octubre de 1881. Creada per Josep Meifrèn i Jaume Massó i Torrents, la capçalera barcelonina s’erigí en portaveu del catalanisme progressista i tenia com a missió fer-se ressò de les noves tendències artístiques i culturals del moment. Per això no dubtà a incloure entre les seves pàgines Recorts d’altre temps, una vista del claustre de l’antic monestir de Sant Benet de Bages ple de vegetació i abandonat, que el jove immortalitzà perquè era un indret vinculat a la seva família materna, on ell acostumava a estiuejar. El dibuix, que cal inserir-lo dins les visions romàntiques dels monuments que impulsava la Renaixença, resulta poc detallista tal i com demostra la simplicitat dels traços que s’aprecien en els capitells. Però tot i tractar-se d’una obra primerenca, ja anuncia elements que seran presents al llarg de la seva carrera, com la capacitat de captar i fer recognoscible per al públic els ambients amb unes poques traçades del seu llapis.
Tot i la senzillesa que desprenia la composició, agradà molt als redactors de la publicació, que no dubtaren a nomenar-lo corresponsal de la revista a París. Malauradament, l’encàrrec mai arribà a realitzar-se perquè al jove li agradava molt poc escriure, fet que ens privà de la visió de la ciutat i dels seus habitants que ens hauria llegat un Ramon Casas de només setze anys. Així i tot, la proposta de L’Avenç obriria un camí que marcaria la temàtica de tots els apunts que realitzaria al llarg de la seva vida, un tipus d’art que des de llavors sempre estigué marcat per la captació de la realitat que l’envoltava tal i com ell la percebia.
Sebastià Sánchez Sauleda.