Casas va gaudir del teuf…teuf del motor del seu de DION BOUTON d’almenys 5 cavalls, a partir de novembre de 1901. El número 48 de Los Deportes va relatar una excursió automobilística de Barcelona a Manresa. La sortida es va produir a les 6.30 h del matí des del monument a Clavé, a la confluència de rambla de Catalunya amb València.[1] Disset cotxes van sortir per passeig de Gràcia; en passar per Sabadell, s’explicava:
«Vam tenir el gust de saludar al conegut pintor D. Ramon Casas, que estava allí amb alguns amics amb el seu automòbil veient el pas dels excursionistes (…)».
Va ser aquest el període de temps en el qual es va produir el canvi de quadre a les parets d’Els Quatre Gats. Fi del sigle xix es va despenjar per donar lloc a Començament del sigle xx, un altre quadre de gran format on es veia de perfil els dos amics, Casas i Romeu, vestits amb barret i abrics de pells sobre el DE DION BOUTON VIS-Á-VIS de color vermell.[2] Casas en el rol de conductor, fumant la seva inseparable pipa amb caliquenyo i amb el rostre tapat per les pells i el barret. Romeu, al seu costat, de copilot i amb un posat altiu, mirant cap a endavant. Al lloc on hi havia d’anar la banqueta de seient, hi havia una cistella de vímet i al damunt d’aquesta, de nou dret Ziem, el popular fox terrier.
D’aquest període existeix un dibuix caricaturesc on surt un de DION BOUTON de color groc, amb un conductor vestit tot ell de negre. El propi Casas va anotar manuscrit el següent aclariment:
«Aixó vol ser un DION, encara que el ninot m’ha sortit massa gros per la voiturette».
Casas va realitzar aquest dibuix en el qual mostrava a un conductor pilotant un automòbil DE DEON BOUTON similar al seu, però en groc. Sota l’anotació va escriure: «Això vol ser un Dion, encara que el «ninot» m’ha sortit massa gran per a la voiturette».
Xofer en un De Dion groc. Llapis i aquarel·la sobre paper, 1901.
El model VIS-Á-VIS es lliurava de fàbrica amb el seient davanter muntat. Posteriorment, el propietari en ocasions canviava el sentit de vista —d’aquesta manera els passatgers també anaven adreçats en direcció de la marxa—, o bé se substituïa per una cistella de vímet d’igual mida que la banqueta. El model de Casas tenia una espècie de volant sota la direcció; servia per canviar les velocitats.
Com retrata el conegut quadro de Ramon Casas, el pintor va compartir diverses sortides automobilístiques conduint el seu flamant DE DION BOUTON al costat del seu amic Pere Romeu i el seu gos Ziem.
Començaments del sigle XX. Oli sobre tela, 1901.
En una simpàtica foto, Casas apareixia en un altre de DION BOUTON. En aquesta imatge es veia un forçut, en decúbit dorsal obligat (panxa enlaire), que aguantava uns riells sobre els quals romania el cotxe ocupat per quatre homes; entre ells hi era Casas, que portava un canotier i fumava pipa. A la zona central de la foto es podien distingir els pneumàtics d’un PEUGEOT FRÉRES de 1895; a l’esquerra un PANHARD & LEVASSOR amb rodes massisses, fabricat entre 1894 i 1895, i a l’extrem dret s’hi podia distingir un RENAULT FRÈRES doble faetó de 1902.[3]
En 1899, Casas es va retrobar amb Cop-de-Puny, realitzant una sèrie d’il·lustracions en les quals apareixia retratats en les seves actuacions circenses i que van ser reproduïdes en Pèl&Ploma.
Il·lustració publicades en la revista Pèl&Ploma, 3 de juny de 1899.
El lloc on van realitzar la performance segurament va ser l’Auto-Garaje Americano de Joan Másfarré i Francisco Truco.[4] Truco va ser un conegut velocipedista i mecànic que junt amb el seu soci va obrir un dels garatges més coneguts de Barcelona i també va ser un dels promotors de l’Automóvil Club de Barcelona.[5] Casas, Masfarré, Truco i Abadal van compartir excursions automobilístiques, com la que al maig del 1901 va organitzar l’Automóvil Club a Terrassa. Al desembre del mateix any, Los Deportes informava que:
«(…) els coneguts motormen Srs. Baixeras i Casas, han demanat 2 cotxes de la casa RENAULT FRÈRES, de 8 cavalls, últim model que aquesta casa fabrica (…)».
Al maig de 1902, Casas va acudir a recollir el seu RENAULT FRÈRES tipus doble faetó acompanyat de Truco, que va recollir un RENAULT tipus Tonneau. Los Deportes informava que:
«Tots dos han estat conduïts de París a aquesta ciutat per carretera sense patir el menor contratemps, conduint el primer el conegut motorista Sr. Truco, passant aquest cotxe a ser propietat del nou chauffeur Sr. Fontcuberta, i el segon vehicle va ser conduït a aquesta pel seu propietari el conegut pintor D. Ramon Casas. Tots dos automòbils han cridat poderosament l’atenció per la seva esvelta forma, la seva elegància i la seva bona marxa, havent estat adquirits pels seus propietaris gràcies a la mediació de la casa Autogarage Americano dels nostres amics els Srs. Masfarré, Truco i C. (…)».
Quan Els Quatre Gats va tancar les seves portes, Casas va regalar a Paco Abadal, amic i company d’aventures automobilístiques, el quadre del DE DION. Durant molts anys, es va poder continuar gaudint de l’obra, penjada a les parets del concessionari que Abadal tenia a la plaça Letamendi.
Quant al forçut, és molt probable que fos el conegut «Cop de puny». Santiago Rusiñol el descrivia així al seu llibre L’alegria que passa de 1897:
«(…) li diuen en Cop-de-puny, i el nom solament ja expressa. Aquests bonys que té en els braços tot es força concentrada que li surt an els defores; aquests sacsons de vianda de les cames es la força de la cóssa, í aquests turons del ventrell no ‘s creguin que síguín els aliments: tot surt de la fortalesa. Quant ell dóna un cop de puny, comptin que fa trencadiça. Aixeca un carro amb les dents (…)».
Casas se’l va trobar al 1899. El primer número de Pèl & Ploma publicava una il·lustració amb personatges circenses, dels quals comentava:
«Són tres gimnastics d’aquells que’n Santiago Rusiñol va gravar a l’aigua fort en la seva Alegria que passa. Peró ja l’han passada, i tant, com l’han passada! En Casas els va trobar a la Foire au pain d’épice, i els va coneixer. En Cop-de-puny encara és més bruto que abans, però ha de suplir la força am refinaments de crudeltat (…)»[6]
[1] El monument a Josep Anselm Clavé és obra de Manuel Fuxà. Al 1888 es va inaugurar al seu emplaçament original, obra de l’arquitecte Josep Vilaseca. Al 1956 es va traslladar a la seva actual ubicació, al passeig de Sant Joan, entre Sant Antoni Maria Claret i travessera de Gràcia.
[2] El de dion bouton VIS-Á-VIS de 1900 i 1901 es va caracteritzar especialment per la línia del parafang, que seguia el contorn de la circumferència de la roda. Al model anterior, els parafangs finalitzaven mirant cap amunt. De Dion Bouton va ser fundada al 1883 pel marquès Jules-Albert de Dion, Georges Bouton, i Charles Trépardoux, cunyat de Bouton. El model VIS-Á-VIS es va començar a produir al 1899 amb tracció a les rodes posteriors i caixa del canvi de dues velocitats. Al 1901 va començar la fabricació d’una petita quantitat de cotxes elèctrics.
[3] El model doble faetó indica que el vehicle té seients anteriors i posteriors.
[4] Masfarré va ser adversari i també company de tàndem de Paco Abadal.
[5] Los Deportes, núm. 17, 28 d’abril de 1901: «El dijous a la tarda es va celebrar la inauguració de l’autocotxera que en un espaiós i còmode local del carrer Consell de Cent, han instal·lat els nostres amics Srs. Masfarré i Truco. Al mateix local s’ha muntat amb tot luxe de detalls un taller de reparacions de cotxes automòbils. A la inauguració va acudir la flor i nata dels nostres chauffeurs, gairebé tots amb els seus magnífics cotxes. L’animació que va regnar en l’acte d’inauguració va ser molta. Els Srs. Masfarré i Truco, van obsequiar amb un esplèndid lunch als seus convidats. Durant el citat acte es van afirmar els chauffeurs en el seu decidit propòsit de fundar l’“Automóvil Club de Barcelona”».
[6] La foire aux pains d’épice, l’ancestral fira de pa de gingebre, on va arribar a haver-hi més de dos mil llocs firals a la fi del segle xix.
Gabriel Pinós Guirao