1866 Ramon Casas i Carbó neix a Barcelona el 4 de gener, a l’11-13 del carrer Nou de Sant Francesc.
1878-1881 Finalitza els estudis a l’Escola Carreras i decideix formar-se en art amb Joan Vicens Cot, pintor decorador i retratista.
1881 Encara adolescent, funda amb altres intel·lectuals la revista L’Avenç, que a la publicació del 9 d’octubre inclou un esbós seu del claustre del monestir de Sant Benet de Bages. Aquell mateix mes viatja a París per primer cop juntament amb els seus cosins, Joaquim Casas i Carbó i Miquel Carbó i Carbó, desplaçament que serà l’inici d’un dels seus nombrosos i fructífers períodes parisencs. Rep classes al taller del pintor Carolus-Duran.
1883 Adquireix fama al Salon des Champs-Élysées de París en exposar-hi el seu Autoretrat vestit de flamenc, cosa que li val una invitació com a membre del saló de la Société d’artistes françaises. A l’estiu d’aquest any fa un viatge a Granada amb Laureà Barrau.
1884 Pinta l’oli Corrida de toros, presentat a la Sala Parés, que inicia una sèrie de pintures de temàtica taurina i de multituds.
1885 Viatja a Madrid amb el seu amic el pintor Maurice Lobre. Allà coneix de primera mà l’obra de Velázquez i obté permís per fer un estudi d’una pintura del geni de Sevilla.
1886 Passa una temporada de repòs a Caldes d’Estrac (Caldetes) per recuperar-se d’una afecció pulmonar. D’aquest any data l’inusual oli de gran format Entrada a la plaça de Las Ventas de Madrid, fet a partir de les anotacions que havia pres en el seu viatge a la capital.
1887 Viatja a Sevilla amb els seus cosins, el matrimoni Miquel Carbó i Dolors Riera, i durant l’estada queda captivat per l’ambient taurí. Plasma la seva experiència en l’oli Maestranza de Sevilla. Exposa el quadre Entrada a la plaça de Las Ventas de Madrid al Salon des Champs-Élysées de París.
1888 Arran dels seus contactes amb pintors francesos, abandona els temes taurins per apropar-se al naturalisme. Inicia una sèrie de retrats femenins amb la seva germana Elisa com a protagonista.
1889 Es consolida la seva amistat amb Santiago Rusiñol. Es retraten recíprocament i col·laboren en la decoració del Teatre Líric amb motiu del ball de disfresses organitzat pel Cercle Artístic. Comencen un viatge per Catalunya que fructificarà en el llibre conjunt Por Cataluña (desde mi carro), escrit per Rusiñol i il·lustrat per Casas.
1890 Pinta el retrat conjunt Retratant-se, en el qual apareix Rusiñol. Exposa a la Sala Parés al costat d’ell i d’Enric Clarasó. Cap al final de l’any torna a París, on resideix juntament amb Rusiñol al Moulin de la Galette. La Vanguardia publica la primera de les Cartas desde el Molino, amb il·lustracions de Casas i textos de Rusiñol.
1891 Pinta el seu famós oli Plein air i el presentant amb gran èxit a Barcelona. D’aquest any daten diverses obres de tema parisenc i bohemi, com el retrat d’Erik Satie o el Bal du Moulin de la Galette. Cap al final de l’any es troba a Sitges pintant i presenta la segona exposició conjunta amb Rusiñol i Clarasó.
1892 Es trasllada de nou a París amb Rusiñol. Participa en el Salon de la Société des Artistes Indépendants amb diverses pintures, entre les quals hi ha l’oli Au Moulin de la Galette (Madeleine), síntesi dels seus aprenentatges parisencs.
1893 Tercera mostra de Casas amb Rusiñol i Clarasó. Obté un gran èxit en l’Exposició Universal de Chicago. Experimenta pictòricament a través del retrat femení i els nus.
1894 Es trasllada amb la seva família al número 96 del passeig de Gràcia. Interessat en els esdeveniments socials que estaven tenint lloc a la Ciutat Comtal, pinta Garrot vil i l’exposa a Barcelona i París. Participa en la Tercera Festa Modernista de Sitges, en la qual s’homenatja El Greco i es reivindica el moviment modernista.
1895 S’edita el recull Desde el molino, amb il·lustracions de Casas. Inicia la seva cèlebre temàtica de chulas i manolas.
1896 Presenta figures femenines i chulas en diverses exposicions. Segueix interessat en els esdeveniments històrics de l’època, cosa que es reflecteix en el seu oli Embarcament de les tropes cap a Cuba.
1897 Al juny s’inaugura la cerveseria Els Quatre Gats, situada al carrer Montsió de Barcelona, en un edifici projectat per Josep Puig i Cadafalch. S’autoretrata al cèlebre Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem. Inicia la seva faceta com a cartellista.
1898 Obté el primer premi en el concurs de cartells publicitaris de la marca Anís del Mono i queda en segon lloc en el certamen d’anuncis per al champagne Codorniu. És considerat “el Chéret català”. Presenta l’oli Femme au piano al Salon des Beaux-arts de París.
1899 Es publica el primer número de la revista Pèl & Ploma, de la qual Casas és redactor juntament amb Miquel Utrillo. La publicació organitza una exposició amb pintures i dibuixos de Casas. L’artista es trasllada a París, on coincideix amb Rusiñol, Lobre, el músic Isaac Albéniz i el pintor Josep M. Sert. Comença a pintar La càrrega.
1900 Estada de vuit mesos a la capital de França. Segona exposició de Pèl & Ploma. Casas exhibeix els retrats d’Erik Satie (1891) i la seva germana Elisa a l’Exposició Universal de París. La dona comença a dominar i esdevenir protagonista pictòrica de la seva obra.
1901 Tercera exposició de Pèl & Ploma, en la qual també participa Picasso. Casas obté a Munic la Primera Medalla per Garrot vil i a Buenos Aires guanya el tercer premi pel seu cartell per a Cigarrillos París.
1902 Exposa de manera permanent al Cercle del Liceu un conjunt de dotze obres fetes per decorar el Saló de Fumadors de l’entitat.
1903 Presenta La càrrega (amb el nom de Barcelona 1902, en referència a la vaga d’aquell any) al Salon des Beaux-arts. El seu èxit li val la condició de sociétaire d’aquest saló. Retrata el novel·lista Pérez Galdós i coneix Charles Deering, milionari nord-americà que es convertiria en el seu mecenes.
1904 La revista Pèl & Ploma és substituïda per la més ambiciosa Forma. La càrrega obté el primer premi de l’Exposició General de Madrid. Durant la seva estada a la ciutat, Casas fa una sèrie de caricatures de l’elit madrilenya i d’artistes com el pintor Joaquín Sorolla i l’escultor Agustín Querol. Comença el retrat eqüestre d’Alfons XIII.
1905 Presenta el retrat d’Alfons XIII al Salon des Beaux-arts de París. Viatja diversos cops a Madrid i experimenta amb un nou tipus de chulas, més artificials i recarregades.
1906 Coneix Júlia Peraire, una jove de 18 anys que es convertiria en la seva amant i musa, en les tertúlies de la Maison Dorée. La pinta per primera vegada i hi inicia una relació. Adquireix a París un automòbil que serà protagonista de diverses pintures seves.
1907 La mare del pintor adquireix el monestir de Sant Benet de Bages. D’aquest any daten nombrosos retrats de la burgesia catalana i paisatges de Sant Benet. Es publica L’auca del senyor Esteve, obra de Rusiñol amb il·lustracions de Casas.
1908 Viatja per Catalunya al costat de Deering i després recorre Cuba i els Estats Units durant sis mesos. Fa diversos retrats a l’oli i una trentena de dibuixos al carbó protagonitzats per amics i socis de Deering.
1909 Exposa al Faianç Català. Viatja amb Deering a Sitges, on el mecenes adquireix l’antic hospital, al qual posarà el nom de Palau Maricel, com a residència d’estiu. Com a agraïment per les gestions, regala al pintor un edifici al costat del Cau Ferrat.
1910 Torna a viatjar per Europa amb Deering i participa en exposicions a Espanya i França. Fa una segona versió de La càrrega per al magnat, després de negar-se a copiar directament l’obra. Pinta L’enterrament de Raimon Casellas després del suïcidi del seu amic i crític d’art.
1911 Viatja amb Deering a Holanda per conèixer l’obra de Frans Hals i després es trasllada a Itàlia.
1912 Mor Elisa Carbó, mare de Casas. El pintor hereta el monestir de Sant Benet i encarrega a Puig i Cadafalch la restauració del conjunt.
1913 Arran de la mala relació entre Júlia i la família de Casas, el pintor compra una torre al barri barceloní de Sant Gervasi i s’hi trasllada a viure amb la seva companya i la mare d’aquesta. Disminueix el seu ritme de treball, encara que prossegueix els seus viatges amb Deering.
1914 Es reuneix amb Deering a Biarritz i viatgen junts a Sevilla i Madrid.
1915 Participa juntament amb Rusiñol i Clarasó en una exposició col·lectiva a la Sala Parés, en commemoració del 25è aniversari de la seva primera mostra conjunta. Retrata Júlia vestida de torera, amb flors i peineta. Aporta lirisme i simbolisme als seus paisatges de Sant Benet i se centra en la figura femenina.
1916 Viatja a Tamarit (Tarragona) amb Deering. Dirigeix el projecte de restauració del castell romànic d’aquesta població, adquirit pel milionari. La revista Vell i nou li dedica un número monogràfic.
1917 S’organitza a Barcelona una gran exposició d’artistes francesos a petició, entre d’altres, de Casas, Anglada Camarasa, Sert, Mir i Rusiñol. Com a agraïment, el govern francès condecora el pintor amb la medalla de la Legió d’Honor.
1918 Fa nombrosos retrats. Viatja a París per agrair el guardó i aprofita per visitar el front. Participa en una exposició conjunta amb Joaquim Mir i Ricard Urgell.
1919 Júlia es posa malalta i es traslladen a Caldes d’Estrac per a la seva recuperació.
1920 Casas es dedica per complet a la restauració del castell de Tamarit. A l’arribada de Deering, ambdós emprenen un viatge pel Llevant valencià.
1921 L’èxit d’una nova exposició conjunta de Casas, Rusiñol i Clarasó propicia que s’estableixi una mostra permanent a la Sala Parés.
1922 Després d’una nova exposició col·lectiva dels tres amics, Ramon i Júlia es casen a la parròquia de la Bonanova.
1923 Nova mostra conjunta dels tres pintors. Exposició de dibuixos al certamen dels salons El Siglo de Barcelona. Casas viatja a Miami per visitar Deering, greument malalt del cor.
1924 Torna a Miami amb la seva esposa i ambdós aprofiten per visitar Chicago i Boston.
1926 Casas pinta una nova sèrie de paisatges a Tamarit i els voltants. Els exposa, entre altres obres, en l’exhibició conjunta amb Rusiñol i Clarasó.
1927 Mor Charles Deering als Estats Units.
1928-1929 Exposicions anuals conjuntes de Casas, Rusiñol i Clarasó a la Sala Parés, amb una aportació d’obres de caire més intimista i amb diversos efectes lumínics. Participació de Casas en l’Exposició d’Art Espanyol del Palau de Belles Arts de Brussel·les.
1930 El Reial Cercle Artístic organitza una exposició d’homenatge al pintor al Palau de Belles Arts, organitzada segons les seves diferents etapes artístiques i amb una secció dedicada als seus retrats.
1931 Mor Santiago Rusiñol a Aranjuez, per a sorpresa de Casas, després d’una trajectòria de quaranta exposicions plegats.
1932 El genial pintor modernista mor el 29 de febrer al seu domicili del carrer de Descartes i és enterrat al Cementiri de Montjuïc de Barcelona. Deixa un llegat de pintura moderna, agosarada i única.