A principis de la dècada de 1880, la bicicleta i la pràctica de l’esport velocipèdic van iniciar un esprint fulgurant, des d’un ús exclusiu per part de les més altes elits a ser un element democratizador per a totes les classes socials, inclosa la pràctica femenina que amb prou feines tenia presència fora del cercle domèstic.
Va ser al 1896 quan Casas va realitzar la primera gran obra ciclista. Amb el títol El descans dels ciclistes, va retratar dos homes i una dona en actitud relaxada sota l’ombra d’un arbre; els tres, al costat de les seves respectives muntures reclinades al terra, en allò que semblava que era el transcurs d’una excursió ciclista pel bosc. A la primera línia d’horitzó apareixia la façana d’una casa senyorial i, seguidament, al fons s’albirava l’skyline de la ciutat de Barcelona. Destacaven dues pinzellades verticals, molt properes a la costa, que semblaven torres; aquestes podrien ser els campanars de l’església de Santa María del Mar, per la qual cosa se situaria aquests ciclistes a la Vila de Gràcia, abans d’annexionar-se completament a Barcelona al 1899.
En la pintura de Casas mostrada sobre aquestes línies, els ciclistes i les seves bicicletes marca GIADIATOR reposen en una escena que té com a fons una de les primeres versions del skyline de Barcelona, en el qual s’endevinen les dues torres de l’església de Santa Maria de Mar.
El descans de les ciclistes. Oli sobre tela, 1896.
Els tres ciclistes vestien a la manera d’autèntics sportsmen i sportswoman: ella amb tocat,[1] brusa blanca de màniga llarga, amb acabat negre a canells i coll, i àmplia faldilla negra que cobria fins als turmells.[2]Ells amb gorra petita de color blanc i beix, jersei clar amb remats negres a coll i canells, pantalons bombatxos, mitjons foscos rematats amb dibuixos de colors per damunt del tou de les cames i sabates de costura anglesa.
De fet, la moda femenina, dins del camp del ciclisme, va ser precursora en la utilització de peces còmodes, funcionals i convertibles. Per exemple, les dames podien utilitzar el mateix vestit durant el matí per a una sortida amb bicicleta i a la tarda, amb algunes modificacions, portar-lo en un acte social. La tradició burgesa convidava a vestir un tipus de roba per a cada ús, tot i que la pràctica del ciclisme va poder canviar parcialment aquesta tendència.
Gràcies a la col·laboració de l’expert col·leccionista d’automòbils Salvador Claret i Sargatal, es va confirmar que les tres bicicletes negres retratades per Casas eren de la marca gladiator. Les bicicletes masculines estaven fabricades amb el denominat quadre de diamant format per dos triangles de tubs d’acer, i amb doble barra al quadre de la bicicleta femenina. Són característiques la transmissió per cadena, els seients de pell, els remats niquelats als eixos posterior i davanter i, especialment, l’emblema amb el logotip de lletra daurada de la marca, present tant a la bicicleta masculina reclinada al terra com a la femenina. Els tres models de bicicletes van ser poc habituals abans del 1900, especialment a la Península Ibèrica; només algú amb alt poder adquisitiu i amb accés al mercat de París podria haver adquirit aquests models a l’any 1896.
[1] Per a la indumentària femenina s’utilitzava alternativament el tocat o el canotier.
[2]En els pròxims anys s’usarien els bloomers, els pantalons bombatxos popularitzats per la novaiorquesa Amelia Bloomer, que permetia optar per peces més còmodes i folgades.
Gabriel Pinós Guirao