Durant els anys següents al seu primer viatge a París, l’afició pel ciclisme a Catalunya va escalar posicions en tots els estrats de la societat. Entre 1887 i 1891 es van crear diversos clubs ciclistes: el Velo-Club i el Ciclyst’s Club de Barcelona,[1] el Veloz de Reus, el Club Velocipedista de Tarragona, de Tortosa, de Valls i també el de Reus. Les publicacions periòdiques, dedicades exclusivament o en la seva majoria al ciclisme, van sortir del rogle d’aficionats per passejar-se pels quioscs. Algunes d’aquelles capçaleres van ser Barcelona Sport, La Velocipedia, El Veloz, Revista de Sport i La Bicicleta. Anys més tard, Casas i Romeu es farien socis de la Unión Velocipedista Española, fundada al 1895. Un any després, Romeu era nomenat vicecònsol de la UVE a la seva terra natal, Torredembarra, en plena expansió i popularització d’aquest esport.
Casas va realitzar, al 1897, el gran quadre Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem, també conegut per Tàndem i pel seu títol original Fi del sigle xx. L’obra estava destinada a lluir-se en un lloc destacat de la cerveseria Els Quatre Gats i acabaria convertint-se en una de les icones del Modernisme català. Originàriament la tela era més gran i, en l’angle superior dret de l’obra, es podia llegir «Per anar am bicicleta no’s pot du l’esquena dreta»; aquesta màxima només es pot llegir actualment al dibuix que li va servir com a estudi previ. Les parts superior i dreta es van retallar posteriorment.
[A dalt] La parella ciclista en el tàndem s’ha convertit en una icona del Modernisme. L’obra aborda una temàtica de progrés expressada mitjançant solucions gràfiques d’una modernitat radical, tant en la incorporació del dinamisme com en l’ús de la línia i les masses de color en la definició de les figures sobre el fons.
Fi del sigle XIX (Tàndem). Oli sobre tela, 1897.
[A baix] Sobre aquestes línies, anotació preparatoris per a la pintura Tàndem. L’anotació mostra la composició en la seva plenitud, perquè després de retirar-se la pintura de les parets de Els Quatre Gats on penjava, li van ser retallats els marges superior i dret. En el dibuix pot llegir-se la inscripció <Per anar am bicicleta no’s pot du l’esquena dreta>.
Dibuix preparatori per a l’obra Tàndem. Carbonet sobre paper, 1897.
Tots dos amics i socis van ser retratats en ple pedaleig sobre una tàndem negre. Portaven pantalons i jersei blanc, amb remats negres a canells i coll, guants blancs, faixí negre i mitjons negres fins als genolls amb decoracions acolorides per damunt del tou de les cames. Pere Romeu, amb gorra blanca, somreia a l’espectador, mostrant la seva popular i abundant dentadura, mentre que Casas, amb barret blanc i una cinta negra, fumava la seva particular pipa amb el caliquenyo i mirava cap a endavant, desdibuixant la seva cara per l’ombra. També en el cas del tàndem negre, va ser important apreciar el logotip daurat desdibuixat al damunt del tub d’acer diagonal de l’estructura, facilitant així el seu reconeixement.
Les figures van ser definides per una línia negra i tota la composició va experimentar una senzillesa en l’ús de traços i cromatismes, de clara influència japonitzadora. Al Tàndem Casas va tornar a utilitzar la fórmula de l’skyline, sintetitzant la vista amb una senzilla línia contínua de la qual s’endevinava, a la dreta, el perfil de la muntanya de Montjuïc. Igualment va dotar a l’obra de moviment gràcies a l’efecte gràfic dinàmic utilitzat en els radis de les rodes i els plats.
El vehicle en qüestió era un tàndem gladiator de la temporada 1896-1897. Al catàleg de les bicicletes gladiator de l’any següent es podia observar una diferència amb el tàndem de Casas i Romeu: a la versió del 1898 es va afegir el tub central diagonal que unia la tija del conductor amb l’eix del pedaler del pilot posterior. Un reforç en l’estructura que serviria com a novetat i del que se’n patia mancança en temporades anteriors. El catàleg de les bicicletes gladiator oferia els següents avantatges:
«El tàndem Gladiator és el millor del seu gènere. Equipat amb pneumàtics forts, destaca a les rutes. Amb pneumàtics lleugers, per a la carrera, sens dubte, és el més ràpid. A de- manda, lliurem el mateix tàndem amb doble direcció».
Sota aquestes línies, el model GLADIATOR de tàndem que va utilitzar Casas. L’empresa va comercialitzar un altre model de tàndem mixt així com triplets, cuadrupletes i quintupletes per a tres, quatre i cinc persones, respectivament.
Catalogui donis Cycles Gladiator pour l’année 1898.
El seu preu era de 700 francs, amb extres per a un fre davanter (15 francs) i fre en el seient posterior (25 francs). A la part esquerra, de manera destacada, s’anunciaven els pneumàtics desmuntables Dunlop. La història de les bicicletes gladiator va estar estretament lligada a la de Clément & Cie. Gladiator va ser fundada al 1891 per Alexandre Darracq i Paul Aucoq. Al 1896, Adolphe Clément es va unir al consorci Dunlop Pneumatic Tyre Company[2] dirigit per l’irlandès William Harvey Du Cros (Dublín, 1846-Dalkey, 1918) per comprar la companyia Cycles Gladiator, que van fusionar junt amb Humber & Co Limited, en un important conglomerat de fabricació de bicicletes denominat Clément, Gladiador & Humber & Co., Ltd., amb 900.000 lliures de capital fundacional, fusionant els tres grans fabricants de bicicletes i aflorant-hi directament un gran monopoli del ciclisme, l’automoció i els seus accessoris. A partir de 1902, Gladiator es va dedicar a la producció de ciclomotors, motocicletes i automòbils. Va quedar palès, una vegada més, que Casas adquiria els millors productes dels principals fabricants francesos.
[1] Al 1899 es va refundar el Cyclost’s Club, del qual va ser subcapità Francisco Truco, un famós mecànic l’activitat del qual s’aniria entrellaçant vora la de Ramon Casas.
[2]John Boyd Dunlop (North Ayrshire, 1840-Dublín, 1921) va ser un veterinari escocès que va reinventar el pneumàtic single-tube o tubular al 1887. Arran d’això, va fundar la companyia Dunlop Tyres. La producció comercial va començar al 1890 a Belfast. Dunlop va vendre la patent i la marca a William Harvey Du Cros, que ja era propietari de la Pneumatic Tyre and Booth’s Cycle Agency.
Gabriel Pinós Guirao