En la història del cartell modern a Catalunya, es considera que Alexandre de Riquer havia obert el foc a l’any 1896 amb el reclam de la III Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques, que va ser rebut com a l’introductor del modernisme decoratiu en el cartell català.
Llums i Sombras als Quatre Gats
La sèrie de cartells de Ramon Casas s’inicia l’any següent, amb Sombras. Quatre Gats, que va servir per anunciar els espectacles d’ombres xineses que es presentaven al local de la cerveseria barcelonina Els Quatre Gats. El cartell presenta a la meitat esquerra una figura femenina amb una capa decorada amb motius florals; al centre, caricaturitzats, hi apareixen Casas i Utrillo amb Santiago Rusiñol, Zuloaga i Meifrèn, amics i habituals del local; mentre que l’hostaler Pere Romeu es destaca davant de la blancor de la pantalla del teatre d’ombres. El cartell, imprès litogràficament per Utrillo & Rialp, és signat al costat dret amb els monogrames de Casas i Miquel Utrillo.
En efecte, es tracta d’una obra conjunta entre els dos amics. Existeix un dibuix preparatori per a Sombras, signat únicament per Casas, i que conté tots els elements de l’obra definitiva, inclosos els monogrames, tot i que en l’execució final es troben alguns canvis que s’han atribuït a Utrillo, com el disseny de la capa de la dona i la tria dels colors. Des del primer cartell, Casas ja dedica una atenció preferent a la figura femenina, tot i que en aquest cas hi ha una mica de complexitat en la composició —potser per influència de Miquel Utrillo, que potser també va suggerir els trets japonitzants—, coses que no es repetiran en altres cartells de Casas, que es limiten a una figura femenina en un fons llis.
Sombras. Quatre Gats. Cromolitografia sobre paper. Impremta Utrillo & Rialp, Barcelona, 1897.
Sombras. Carboncillo, clarión y acuarela sobre papel, 1897.
Miquel Utrillo va participar en l’execució del cartell mostrat al damunt d’aquestes línies, tot signant com a coautor junt amb el seu amic Ramon Casas. Al marge dret de la composició apareixen el monogrames identificatius amb les sigles circumscrites de tots dos: «MU». i «RG»
En l’inici de la dedicació de Casas al cartellisme hi devia influir igualment la facilitat de disposar, als baixos de casa seva, del taller litogràfic Utrillo & Rialp, on fa els primers cartells. Casas viu des del 1896 a la casa del passeig de Gràcia, 96, on s’instal·la el taller d’Antoni Utrillo (cosí de Miquel) i de Claudi Rialp, actiu segurament fins al 1900. També cal destacar el clima d’efervescència creat entorn d’Els Quatre Gats. I segurament també va ser decisiu l’impuls de Miquel Utrillo, que no en va firmar com a coautor del cartell.
L’aparició del cartell Sombras, al desembre del 1897, va cridar l’atenció com a objecte digne de despertar passions entre els col·leccionistes, que de mica en mica començaven a centrar-se en aquest gènere artístic. Josep M. Jordà, al diari La Publicidad, considera que és «un dels millors cartells, potser el millor, que hagi sortit de les premses de Barcelona. (…) Creiem que ha de ser objecte de persecució entre els aficionats i col·leccionistes».[1] El judici és interessant, per la data tan avançada, quan tot just s’estava creant el concepte del cartell modern a la ciutat.
El crític vespertí de La Publicidad, Daniel Ortiz, Doys, també el comenta irònicament a la seva secció «Chirigotas». D’entrada critica el cartell Sombras, però al final confessa en secret que és dels pocs que li agrada.[2] Una setmana més tard, el dia dels Innocents, publica una «notícia» sobre la participació conjunta de Ramon Casas i Miquel Utrillo a un concurs de cartells celebrat a la ciutat alemanya d’Aquisgrà, on haurien obtingut el setè lloc «entre més de dos-cents modernistes europeus»; la broma consisteix en el fet que, segons el seu relat inventat, si no hi haguessin pintat dues dones «en pelotitis», potser els haurien donat el segon o tercer premi…[3]
Blau, verd, groc: Els cartells d’anís del mono
El 31 de desembre del 1897, quan encara estava en l’aire l’impacte del cartell Sombras, apareixien a la premsa barcelonina les bases del concurs de cartells per a anís del mono, en el qual Casas va obtenir el que segurament és l’èxit més gran de la seva carrera. La convocatòria d’aquest primer gran concurs de cartells per part de l’industrial Vicenç Bosch buscava un cartell per anunciar l’anís que produïa a la seva fàbrica de Badalona i va ser el primer, en el context català, que va atreure una gran quantitat de participants, donat que s’oferien premis més elevats que en concursos anteriors. El propietari de l’empresa era el jurat únic, de manera que la tria va ser totalment del seu gust.
Els projectes van ser exposats a la Sala Parés i, segons les ressenyes de la premsa, van tenir un gran èxit d’assistència. Els resultats es van fer públics al mes d’abril del 1898; Casas hi va ser guardonat amb el primer premi i dos accèssits i els seus cartells van ser molt divulgats.
La producció es devia dur a terme al llarg del 1898. El primer premi, presentat amb el lema «Mono y mona» (fons blau), i el primer accèssit, «Con una falda de percal planchá» (títol d’un xotis molt conegut a l’època) (fons verd), van ser reproduïts a gran format i a cinc colors, però també a mida més petita; l’altre accèssit, «Dios los cría y ellos se juntan» (fons groc), només es va fer de mida petita i també en format de postal com la resta de projectes que van tenir algun guardó.
Aviat van gaudir de merescuda fama a l’estranger. A principis del 1899 ja els trobem reproduïts en una de les primeres revistes internacionals sobre el fenomen, The Poster Collector’s Circular,[4] mentre que una relació de preus de cartells apareguda a Album d’affiches et d’estampes nouvelles de La Plume valora cadascun dels dos models en 15 francs,[5] quantitat només superada per dos cartells de Jules Chéret, i molt per damunt del que es demanava per obres de Toulouse-Lautrec, Steinlen, Bonnard o Mucha (per als models de format petit en demanaven 2 francs).[6] En aquest valor elevat, també hi van influir l’escassetat i la disponibilitat de certs cartells estrangers, molts cops provocades pels tiratges curts i les dificultats en importar-los des de fora de França.
El cartell de fons blau, guanyador del concurs i el més conegut, va ser reproduït en diverses ocasions, pintat a les façanes de molts establiments, també en format de cartell sobre vidre i cartell de majòlica. També es va anar reeditant en format de paper; si els primers exemplars porten el peu d’impremta de la casa Henrich y Cia., encarregada de la seva estampació, altres més tardans porten el nom Artes Gràficas S.A. suc. Henrich, que l’establiment va adoptar a partir del 1922. Pel que fa al cartell de fons verd (que inicialment només presentava una manola; el simi hi va ser afegit posteriorment per donar unitat a la sèrie de cartells), després del primer tiratge de 1898 per part de Henrich y Cia., també es coneix en una nova producció per part de Robert et Cie de París (de 1907 o posterior) i altres de la barcelonina Rieusset i del taller Carlton, que treballava en serigrafia.
- [Jordà, Josep M.]. «Hemos visto el cartel…», La Publicidad, 21 desembre 1897 (edició del matí), p. 2.
- Doys [Daniel Ortiz]. «Chirigotas», La Publicidad, 21 de desembre de 1897 (edició de la nit), p. 1.
- Doys [Daniel Ortiz]. «Chirigotas», La Publicidad, 28 de desembre de 1897 (edició de la nit), p. 1.
- Pylax [?]. «New Posters. Spanish Posters», The Poster Collector’s Circular, (Londres), 1 de febrer de 1899, p. 25. Es reprodueixen els cartells d’anís del mono (2), Sombras, Puchinel·lis i Hispania.
- Album trimestriel illustré des affiches & estampes nouvelles de La Plume (París), número 2, 1 d’agost de 1899, p. 57.
- Vegeu també Deschamps, Léon: «L’Affiche Espagnole», La Plume, (París), número 245, 1 de juliol de 1899, pp. 417-425. Es reprodueixen els cartells d’anís del mono (2), Sombras, Puchinel·lis, M. Fuster, Boada i La Vida Literaria.
Santi Barjau