Una segona estada important a París va ser la de l’hivern de 1890 i 1891, en la qual Casas va estar acompanyat dels seus amics Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo i Ramon Canudas. Amb Rusiñol es van apuntar com alumnes a l’Académie de la Palette dirigida per Gervex i Humbert, per tal de continuar la seva formació. També es van fer membres de la Société des Artistes Indépendants, fet que ens demostra que estaven integrats dins dels cercles artístics del moment. Durant aquesta estada tots dos amics, acompanyats per Miquel Utrillo, van viure en un apartament de l’emblemàtic Moulin de la Galette, situat a la part alta de Montmartre. Les seves impressions de l’aventura parisenca van ser relatades per Rusiñol i dibuixades per Casas en format de diferents articles apareguts a La Vanguardia entre desembre de 1890 i maig de 1892, tal i com feien amb els relats il·lustrats dels viatges en carro per Catalunya. L’èxit aconseguit va fer que, l’any 1894, aquest diari recopilés les cròniques en un llibre titulat Desde el Molino [Des d’el Molí] que va editar com a regal als seus subscriptors. «Artistas catalanes en París» [Artistes catalans a París], «Una excursión a Ruán» [Una excursió a Rouen] —visitaren aquesta ciutat francesa— o «El cementerio de Montmartre» [El cementiri de Montmartre] són alguns dels articles publicats. Diversitat de situacions i impressions són recollides, com la que ens descriu Rusiñol a «El Réveillon», publicat al gener de 1891:
«Li va tocar el torn a Casas, que, dret damunt una taula, sense ulleres i amb veu clara, va recitar d’una tirada un treball de molta perseverança, tractant extensament del velocípede aplicat a l’art, mentre que Utrillo, valent-se del trémolo, li acompanyava en l’armonium».
El barri parisenc de Montmartre era el bressol de la bohèmia, l’epicentre de l’art i, al mateix temps, de la festa contínua i de l’excés en molts sentits, però que alhora generava una mescla de creativitat sublim per a artistes i literats. Un exemple el trobem a finals de gener de 1891; Casas i Rusiñol van assistir disfressats de chulas al ball de màscares al Folies Bergère; Casas tocava la guitarra, un dels seus entreteniments, i Rusiñol ballava flamenc. Montmartre va facilitar a Casas pintar fora del taller i aplicar la tècnica del plein air, tan lligada a l’art francès, per tal de captar els efectes lumínics. Va escollir com a temes pictòrics el que li oferia la varietat d’escenaris urbans de Montmartre, com el Sacré-Coeur—destaquem l’oli Le Sacré-Coeur, Montmartre (1891)—, racons pintorescos i interiors dels cafès. En aquest cas, Casas va actuar com a cronista d’escenes i paisatges de la modernitat i la bohèmia feta ciutat. Una pintura que exemplifica tots aquests conceptes és Plein air (c. 1890-1891), on el propi títol ja és del tot esclaridor: la dona asseguda en primer pla està envoltada del context del barri bohemi.
El recinte ociós del Moulin de la Galette estava constituït per restaurant, bar, jardí amb el molí d’estructura de fusta que li donava nom, cavallets, gronxadors i habitatges. Una de les atraccions era pujar a la part superior del molí, des d’on es podia contemplar unes fantàstiques vistes. Les condicions climatològiques de l’incòmode fred de l’hivern van fer que Casas es recollís en el complex i des d’allà realitzés una sèrie d’obres, com l’oli Interior del Moulin de la Galette (c. 1890-1891). El lloc de residència era idoni, integrat dins del millor ambient bohemi. La mateixa sala de ball del Moulin de la Galette esdevenia un excel·lent escenari pictòric que pintors i dibuixants destacats van captar, com Renoir o Toulouse Lautrec. En aquest espai lúdic, Casas retratà Bal du Moulin de la Galette [Ball al Moulin de la Galette] (c.1890-1891), oli en el qual realitza una vista panoràmica.
Fàtima López Pérez.