Per aconseguir la representació de la dona parisenca, Casas va tenir unes models franceses que encaixaven perfectament amb aquesta icona femenina. El fet de poder-les identificar ens allunya de l’anonimat, ja que la intenció no era fer retrats sinó representacions d’aquest ideal femení parisenc. Una de les més representades fou Madeleine de Boisguillaume, que començà fent de model per a Toulouse-Lautrec, Alphonse Mucha i d’altres pintors del moment instal·lats a Montmartre. És la dona que apareix representada a les obres de Casas, Concurrent al Moulin de la Galette (c. 1891) i Au Moulin de la Galette, obra també coneguda com La Madeleine (1892), i considerada com una de les seves millors obres. Una altra model era Clotilde Pignel, a la qual Casas i Rusiñol van conèixer al cap de poc d’establir-se a Montmartre perquè pertanyia a la família de propietaris de l’establiment de pintura Pignel Dupont, en el qual compraven el material. Ella és la dona que apareix a La grasse matinée (1900), La parisenca (1900), Mlle. Clo-Clo a la portada de Pèl & Ploma (1 de juny de 1900, núm. 53) o a l’oli que decora la paret al darrere del retrat de Pere Romeu (c. 1900). També hem d’afegir entre aquestes models a Stéphanie Nantas, que formava part del cercle d’amistats del músic Erik Satie, al qual Casas retratà. Santiago Rusiñol les va tenir a totes tres també com a models i amb Clotilde Pignel va mantenir una relació sentimental.
Posteriorment al canvi de segle, Casas continuarà visitant la ciutat de París però en viatges més curts. El 1906 allà plantejà l’anunci per a l’Enciclopèdia Espasa. Ramon Casas acompanyat de la seva parella Júlia Peraire; amb qui havia iniciat una relació sentimental el 1906, viatgen a la ciutat del Sena a finals de maig de 1910. Així mateix realitzarà una estada de cinc mesos entre novembre de 1911 i març de 1912, on coincidirà amb Josep Maria Sert. Un altre tipus de vinculació amb França serà el de reconeixement com a membre de la Legió d’Honor francesa. Aquesta commemoració d’agraïment li serà lliurada amb motiu de l’Exposició d’Art Francès de 1917 celebrada a Barcelona. Va ser una mostra amb iniciativa d’artistes catalans, entre els quals, a més de Casas, s’hi trobaven Santiago Rusiñol, Joaquim Mir, Hermen Anglada-Camarasa o Ricard Canals. La petició es va fer a l’Ajuntament de Barcelona en solidaritat a França, que es trobava immersa en la Primera Guerra Mundial i no podia celebrar l’exposició. Al desembre del mateix any, Casas viatja a París amb la intenció de visitar el front i agrair la condecoració que França li havia atorgat l’any anterior.
Fàtima López Pérez.