Ramon Casas el modern, l’home associat a la bicicleta, l’automòbil, al cartellisme. L’artista del qual repetides vegades s’ha insistit en el seu escàs bagatge cultural o el seu desinterès per l’actualitat política o social. Tal com han assenyalat alguns autors, aquest apropament de Casas a l’art popular seria causa d’aquestes carències culturals. Així, quan Jaume Massó li proposa participar a L’Avenç, al 1881, Ramon Casas ho fa amb el dibuix d’una auca que es distribuïa amb la revista. L’estructura de l’auca la va recuperar per fer una versió de L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, al 1907. Les auques, una forma de difusió de notícies, de literatura amb imatges, lluny de formar part del passat, continuaven ben vives a Barcelona; es conservaven a les cases, el seu estil de vinyetes amb dibuixos humorístics i rodolins eren corrents a les revistes satíriques i als carnavals més populars de la Barcelona vuitcentista.
Segurament, el que fa Casas, en recórrer a aquesta tipologia, és fer-la servir amb la mateixa finalitat que havia tingut fins a aquell moment: fer arribar a un públic majoritari unes peces de literatura, teatre o fets històrics que d’altra forma no hi tindria accés. Una possibilitat que sembla més que probable a L’auca del senyor Esteve, novel·la de gran èxit popular que s’adaptaria després a obra teatral i fins i tot cinematogràfica; l’auca seria la primera d’aquestes adaptacions. En qualsevol cas, els dibuixos de L’auca del senyor Esteve de Casas estan estilísticament lligats als dibuixos de les rajoles d’Els adelantos del segle xix, anteriors, cronològicament, a l’obra de Rusiñol.
La reunió de rajoles amb forma d’auca tampoc era una novetat; des de finals del segle xix l’agrupació satírica del Niu Guerrer feia auques en cartró formades per peces de la mida d’una rajola, 13 x 13 cm, anomenades «auca de rajoles», en les quals es representaven la història del Niu Guerrer i les sàtires que organitzaven dels principals esdeveniments de Barcelona. La societat del Niu Guerrer va tenir una forta implantació a la Barcelona de fi de segle, especialment al barri del Born i als carnavals, i lligava amb la tradició barcelonina de la sàtira de les revistes humorístiques com L’Esquella de la Torratxa o Cu-cut, el contrapunt de les quals es trobava als elegants balls de disfresses organitzats pel Cercle Artístic a la Llotja de Barcelona. Al Niu Guerrer pertanyien personatges com Rossend Arús o Josep Pallejà i Carnicer, aquest últim propietari d’una botiga de papers pintats que es publicitava al Pèl & Ploma. A més, Ramon Casas va dibuixar una caricatura d’ell a la revista del Niu Guerrer al 1902.
Els adelantos del segle xix són 25 rajoles que es van vendre amb la revista Pèl & Ploma a partir de l’any 1903. Peces dibuixades per Casas inspirat en l’estil de les populars rajoles d’arts i oficis del segle xviii. Es coneix per rajoles d’arts i oficis una sèrie de peces ceràmiques realitzades entre els segles xvii i xix. Representen escenes quotidianes, animals (ja siguin reals o fantàstics), vaixells, però especialment homes i dones realitzant una activitat artesanal. Aquesta sèrie va ser la més popular i va donar nom a tota rajola amb una representació tancada; és a dir, que l’escena representada no té continuïtat en rajoles contigües. Es diferencia de la rajola de mostra en el fet que aquesta última representa un motiu floral o geomètric. Apareixen a finals del segle xvi a Holanda; durant el segle xvii són una peça exclusiva, a l’abast d’un públic selecte; durant el segle xviii i xix el seu ús es popularitza, arribant pràcticament a totes les cases; aquesta producció massiva comporta un davallada de la seva qualitat artística en general i, per contra, la seva conversió en una de les icones de la cultura popular catalana (malgrat que també es van produir a d’altres centres ceràmics com ara València o Sevilla). La gènesis d’aquesta sèrie de rajoles sempre ha estat discutida; és evident que, per la manca d’interès de Casas en el col·leccionisme o el patrimoni artístic, s’ha de cercar en una persona del seu entorn. Les rajoles porten a la part del darrere el segell de Pèl & Ploma; a més, en una de les peces es representa a Ramon Casas i Miquel Utrillo sostenint una pancarta amb el nom de la revista.
Vicente de la Fuente Bermúdez.