Juntament amb aquestes obres, durant els anys de Maricel Deering també atresorà una sèrie de dibuixos que captaren la vida conjunta dels dos amics mentre viatjaven per Europa i quan eren a Sitges. Aquests apunts són plens de realisme i instantaneïtat, malgrat la seva ràpida execució, i destil·len el bon humor i la ironia que presidia la seva amistat. Sense cap mena de dubte, podem considerar que esdevenen la crònica d’un itinerari vital. Avui en dia, la majoria es conserven relligats en uns àlbums a la Northwestern Library d’Evanston (Estats Units), conformant un dels conjunts de dibuixos del català més importants mai reunits.
Convé aclarir, però, que entre aquests hi podem trobar algunes obres fetes pel propi Charles Deering. Aquests apunts es poden reconèixer fàcilment per la inferior qualitat tècnica respecte als de Casas i perquè estan signats amb les lletres inicials «C. D.» en els cantons del paper. Dins d’aquest conjunt podem trobar diversos retrats de Deering, ja que a Casas li agradava que l’americà fes de model per als seus dibuixos, tal i com Rusiñol ho havia fet quan els dos vivien la bohèmia de París. Eren obres íntimes i molt caricaturesques que projectaven la bona amistat que hi havia entre ells. Moltes estaven pintades en els papers de carta dels hotels on s’allotjaven, deixant constància de les vivències i les bromes que es feien durant els viatges per Europa i la Península Ibèrica. Un bon exemple en són els datats entre juny i juliol de 1910 quan visitaren les ciutats de Sarajevo, Ragusa, Budapest i Estrasburg, on Casas hi captà les tradicions i costums dels indrets pels que passaven.
També deixà constància gràfica del viatge realitzat entre juliol i agost de 1911 a Holanda i Bèlgica per visitar a Gari Melchers. En aquesta ocasió, el català retratà els seus amics i altres membres de la colònia d’artistes on residia el pintor nord-americà, però també s’interessà per la prostitució del Barri Vermell d’Amsterdam. Les dones que allí treballaven, a més de donar-li peu a retratar una societat ben diferent a la barcelonina, li serviren per estudiar el nu femení, un tema que li interessà durant tota la seva carrera artística. Fruit de la cordialitat que existia entre ells són els dibuixos irònics de tots dos construint castells de sorra a la platja, fets a Cabourg a l’agost de 1911 [fig. 1], i les escenes de ball, cant i festa que plasmà al setembre d’aquell mateix any quan visitaren Nàpols. En aquestes, on apareixen vestits de militar i religiós respectivament, predomina l’aquarel· la i fins i tot arribà a modificar algunes postals que havia comprat per tal d’aconseguir representar el tema que li interessava. Dins d’aquesta sèrie, també hi trobem dibuixos Don la principal protagonista és la dona. En aquests, Ramon Casas capta la moda de l’època com feia als seus quadres, sent un bon exemple el seu autoretrat mentre pintava el paravent que li regalà a Deering perquè figurés al despatx que tenia a Maricel. Per a aquesta obra composada per cinc retrats femenins, Júlia Peraire posà amb cinc vestits de països vinculats al nord-americà (Espanya, Itàlia, Estats Units, França —concretament París— i Anglaterra), demostrant com les obres de Casas serveixen per conèixer a la perfecció la moda del tombant de segle.
Una altra temàtica present als apunts conservats a Estats Units són les escenes que narren vivències ocorregudes a Sitges i Barcelona. Aquests generalment presenten moments vinculats a Maricel, com el dibuix on veiem a Deering amb un matamosques observant una peça de la seva col·lecció, o aquell on capta una visita de Rusiñol a la seva residència i a la col·lecció d’art. Però, sobretot, cal destacar aquells que reflecteixen diverses escenes de la boda de Miquel Utrillo amb Dolors Vidal.
L’amistat que tenia amb ells possibilità que el comiat de solter s’organitzés a Maricel, mentre que l’enllaç inicialment estava previst celebrar-lo a Sant Benet de Bages. Tot i que Casas cedí gustosament l’espai, finalment la cerimònia canvià d’emplaçament ja que l’11 de juny de 1911 Josep Torres i Bages es negà a oficiar-la allí perquè considerava que l’església del recinte era «una Iglesia morta y’l sagrament que V. vol contraure es la font de la vida».8 Tot i el contratemps, el casament es dugué a terme el 20 de juny de 1911 a la veïna població de Navarcles i hi exerciren de padrins de la núvia l’antiquari Santiago Segura i el seu cosí Miquel Riera. Per part d’Utrillo, ho foren l’escenògraf, pintor i col·leccionista Oleguer Junyent (1876-1956) i el propi Ramon Casas, que a més es dedicà a retratar diversos moments de la cerimònia per fer partícip de la felicitat viscuda a Deering. En darrera instància i abans d’acabar, no volem deixar d’esmentar una sèrie de dibuixos en els quals el dentista i Deering disfressat de divinitat en són els protagonistes. Pel que fa als primers, mostren obertament com el pintor i el nord-americà se sotmetien a les revisions del metge. Són uns petits apunts plens d’expressivitat que remarquen el pànic que sentien quan els hi arrencaven un queixal. Els segons, per contra, denoten de manera irònica l’autoritat que exercia el magnat en alguns aspectes de la relació, sobretot quan es tractava de qüestions artístiques. Per tant, podem concloure que aquests dibuixos i apunts demostren la capacitat de Ramon Casas per captar les actituds dels personatges retratats i per plasmar el seus moviments, tot i la instantaneïtat i la rapidesa amb les que estan realitzats. Són una expressió personal de l’amistat que mantingué amb Deering durant prop de vint-i-cinc anys, però alhora la qualitat que destil·len permeten situar-lo entre els grans dibuixants de finals del segle xix i principis del xx a casa nostra