LES PRIMERES MATRÍCULES

AUTO-GARAJE CENTRAL

Paco Abadal va ser un llorejat sportsman que va iniciar la seva passió pel ciclisme i va acabar erigint-se com un dels carrossers de referència. Com s’ha anticipat al viatge de París-Barcelona amb el DELAUNAY-BELLEVILLE, els fabricants lliuraven el cotxe amb el xassís, motor i altres components mecànics. Era posteriorment el client qui personalitzava la carrosseria en funció de les seves necessitats.

Abadal va encarregar a Casas el cartell de l’Auto-Garaje Central. Es tracta d’una obra en la qual es veia una dona conduint un ducommun de color vermell amb tres palanques.[1] Dessota, ocupant una quarta part de la composició, s’anunciava per escrit els serveis del Garaje. Abadal va iniciar l’activitat de carrosser al 1912 amb xassís de la seva pròpia marca, Abadal i Cia, així com per a models d’HISPANO-SUIZA, DELAUNAY-BELLEVILLE, DELAHAYE, PANHARD & LEVASSOR, ELIZALDE…

HISPANO-SUIZA 15/45 hp ALFONSO XIII DE XASSÍS LLARG

Cap al 1910 va començar la comercialització de l’HISPANO-SUIZA Alfonso XIII, considerat el primer cotxe esportiu de sèrie de la història de l’automoció. La seva producció es va dilatar fins al 1914, encara que es va comercialitzà aquest model fins al 1920. El seu èxit a les carreres automobilístiques de 1911 i la denominació del rei van permetre impulsar la marca a un mercat internacional. Es va conservar només una fotografia on es veia a Casas conduir aquest model, la qual podria ser de 1913, any en el qual Júlia se’n va anar a viure amb el pintor al nou domicili del carrer Descartes.[2]

A la fotografia mostrada sobre aquestes línies podem reconèixer el pintor Ramon Casa al volant del potent HISPANO-SUIZA Alsonso XIII de xassís llarg que va adquirir. Al seu costat, acompanyant-lo, està el seu nebot Santiago Codina Casas.

BUICK

Abadal havia engegat una aliança amb el fabricant dels imperia per fabricar els seus xassís i instal·lar-los la carrosseria a Barcelona, cara a comercialitzar els seus propis automòbils que, per cert, van tenir una molt bona acollida al mercat europeu. La Primera Guerra Mundial va comportar una aturada abrupta en la indústria i tota mena d’importacions dels països europeus i, amb això, la fi d’aquella aventura empresarial. Al novembre de 1916, Abadal va aconseguir pactar una aliança amb la General Motors Export Company de Nova York perquè aquesta li cedís l’agència de distribució per a Espanya i illes. D’aquesta manera, Buick, amb 125.000 unitats produïdes a l’any, va entrar al mercat espanyol amb carrosseries Abadal i sota la marca ABADAL-BUICK.

Al 1919 els vehicles es comercialitzarien senzillament sota la denominació BUICK. Va ser a partir d’aquest moment que va tornar a haver-hi noves adquisicions automobilístiques a la vida de Ramon Casas. El 28 de febrer de 1923 va comprar a Abadal un buick Sedán de 25 hp, 6 cilindres i 6 velocitats, amb matrícula B-10036 i una carrosseria habilitada per a quatre persones.[3]

A l’any següent, va tornar a adquirir un altre BUICK Sedán de 27 hp, 6 cilindres i 5 velocitats. La carrosseria permetia viatjar cinc passatgers i portava la matrícula B-15536.[4]

HUPP

Després de la pèrdua de representació de BUICK per a tota Espanya, Abadal va signar al 1928 un acord amb una altra empresa nord-americana: Hupp Motor Company. Un any més tard, Abadal aconseguia una gesta amb els nous HUPP realitzant vint vegades el recorregut de Monistrol a Montserrat. Va ser el mateix any que Casas adquiriria el seu últim automòbil: un HUPP Sedán amb matrícula B-40896. El cotxe es va matricular el 15 de novembre de 1929, el seu motor era de 28,4 hp, 8 cilindres i canvi automàtic. La carrosseria tenia capacitat només per a tres seients.[5]

El HUPP va ser l’últim automòbil de Casas; el 29 de febrer de 1932 moriria a l’edat de seixanta-sis anys i tretze vehicles documentats al seu nom. Cal destacar que, des de la Gran Guerra fins a ben entrats els anys 20, gairebé no es van conèixer més adquisicions, la producció com l’exportació de matèries es va parar en sec a causa del conflicte bèl·lic. Abans de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, Casas posseïa el DELAUNAY-BELLEVILLE i el hotchkiss, amb matrícules B-105 i B-109, respectivament; seguidament es va constatar l’existència de l’Hispano-Suiza Alfonso XIII i d’aquí un gran lapse fins al 1923, data en la qual va adquirir el primer BUICK de matrícula B-10036. Si bé és cert que només al 1903 ja atresorava quatre automòbils al seu garatge i l’adquisició de vehicles va ser igual de frenètica que la seva passió al seu volant, [6] sembla raonable que aquesta pauta es mantingués en el temps, tal com confirmen les tres últimes adquisicions dels anys vint.

1. Existeix una fotografia on es va poder identificar a Raimon Casellas, assegut als seients posteriors d’aquest model.
2. Júlia es va casar amb Casas al 1922. Lamentablement existeix escassa documentació o arxius fotogràfics d’aquest període fins a la defunció de l’artista, en 1932. Si bé, les branques familiars han pogut conservar o recomprar part d’aquell llegat, es desconeix el parador de la majoria d’estris personals des de l’etapa de la casa de Descartes.
3. El vehicle es va vendre cinc anys després a Matías Puig Arieta. Anys més tard, es va donar de baixa de circulació per incompliment del Decret de 23 de setembre de 1939.
4. Amado Casajuana figura com a últim propietari d’aquest vehicle, el 18 de juny de 1936. El vehicle es va donar de baixa de circulació per incompliment del Decret de 23 de setembre de 1939.
5. Al 1933 es va vendre a Feliu Pagés Busté. Com va succeir amb els dos últims vehicles, es va donar de baixa de circulació per incompliment del Decret de 23 de setembre de 1939.
6. Al 1928 Miquel Sarmiento relatava que «L’automòbil és el “enemic”. Els devots de Casas han de mirar amb aversió, amb odi, aquest aparell que roba tantes hores, tants dies a l’artista. I, no obstant això, també a l’automòbil cal agrair alguns treballs de Casas (…)», en El Liberal, Palma de Mallorca, 28 de març de 1904.

Gabriel Pinós Guirao