Junt amb el DELAUNAY-BELLEVILLE 24 hp, Casas també va adquirir un hotchkiss Type F, amb el qual la família Casas Carbó realitzava les seves excursions particulars. Va ser el primer vehicle que Casas va comprar de segona mà. A l’anuari de 1909 del llavors Real Automóvil Club de Barcelona, apareixia Francesc Girbau com a propietari d’aquest vehicle. Al 1912, a l’anuari del refundat RACC, Casas n’era el nou propietari.[1]
El DELAUNAY-BELLEVILLE i el hotchkiss van ser els primers vehicles matriculats de Casas. No va ser fins al 1910 que va haver-hi l’obligatorietat de matricular els automòbils. El DELAUNAY-BELLEVILLE tenia la matrícula B-105 i el HOTCHKISS B-109. Tots dos vehicles tenien característiques molt similars, com la potència o la carrosseria doble faetó. A les fotografies familiars es va poder veure a Casas al volant de qualsevol dels dos vehicles, indiferentment.
A partir de 1906, Casas va conduir indistintament l’automòbil DELAUNAY-BELLEVILLE o el HOTXHKISS que podem veure en la fotografia. Tots dos vehicles tenien característiques i potències similars i van ser utilitzats conjuntament durant les excursions automobilístiques de la família Casas Carbó.
Tot contradient la llegenda urbana, el primer cotxe matriculat a Barcelona va ser propietat de Rupert Garriga-Nogués i Miranda, un conegut banquer que va fundar junt amb la seva família la banca homònima.[2] De fet es desconeix la marca del primer vehicle amb matrícula B-1; després de vendre el seu automòbil amb aquesta primera matrícula, Garriga-Nogués va presentar una instància al Govern Civil de Barcelona on sol·licitava que li permetessin tornar a matricular el seu nou cotxe, un hispano-suiza, amb aquell mateix primer dígit B-1 i se li va concedir.[3] La matrícula B-2 va ser d’un PANHARD & LEVASSON, propietat de Josepina Gayón, vídua del també financer Evarist Arnús. La B-3 va ser un BERLIET de Marcel·lí Solé.
- Posteriorment, al 1917, el HOTCHKISS va tornar a canviar d’amo. En aquest cas, el nou propietari va ser Nil Massó Font. HOTCHKISS va ser una empresa francesa, originada al 1884, dedicada a la fabricació d’armament que es va denominar Societé Anonyme des Anciens Établissements Hotchkiss et Cie. En record als seus orígens, l’emblema de la companyia van ser sempre dos canons creuats en direcció al cel. Al 1903, sota la direcció Laurence Vincent Benet, l’empresa va començar la producció d’automòbils amb potència a partir dels 17 cavalls. En només un any la passió de la marca per les competicions va aconseguir que es posicionés sobre rivals consolidats com ELS RICHARD-BRASSIER, MERCEDES, RENAULT, PEUGEOT O PANHARD & LEVASSOR. Durant la Gran Guerra va tornar a produir armament i després del conflicte va seguir amb la fabricació i competició auto- mobilístiques. Durant els anys següents es fusionaria amb les companyies Amilcar J. A. Gregoire (1937) i Delahaye (1954).
- La família Garriga-Nogués va encarregar la construcció del seu habitatge a Enric Sagnier, obra finalitzada al 1904. L’edifici va ser la llar familiar fins a la Guerra Civil espanyola; posteriorment, va ser la seu del col·legi dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria. Als anys 80 va acollir la seu d’Enciclopèdia Catalana. A partir de 2004 s’hi va instal·lar la Fundació Francisco Godia i des de 2015 és la seu de la Fundació Mapfre a Barcelona.
- Després d’anys d’ús d’aquell hispano-suiza, Garriga-Nogués el va vendre a Josep Torras Riera, taxista.
Gabriel Pinós Guirao