Pèl & Ploma

Dins de la trajectòria artística de Ramon Casas, ressenyem la seva faceta de dibuixant i promotor de revistes d’àmbit artístic i literari. La primera va ser Quatre Gats (1899), dirigida per Pere Romeu, i Casas en fou un dels principals il·lustradors. Van seguir de manera successiva, però sense coincidir, Pèl & Ploma (1899-1903), sota la direcció de Ramon Casas i Miquel Utrillo, i posteriorment Forma (1904-1907), impulsada pels mateixos Casas i Utrillo. El primer intervingué en el finançament, com també ho va fer a les anteriors, a més de fer-hi d’il·lustrador, i el segon en fou el director. Totes tres publicacions foren editades a Barcelona amb un format i estil afins que van anar millorant progressivament en cadascuna.

La dona és el tema preponderant dels dibuixos de Ramon Casas publicats a Pèl & Ploma, tema que també obté un constant interès en el conjunt de la seva obra. La temàtica femenina va en la mateixa línia del corrent modernista, del qual ell esdevé un dels màxims exponents. Són dones que corresponen a la classe burgesa. Ramon Casas representà un prototipus de dona urbana, independent, elegant, sofisticada i atractiva. Així apareixen la dona esportista i la dona intel·lectual, amb escenes on desenvolupa l’acte de llegir i escriure.

Amb la finalitat de promoure la revista Pèl & Ploma, difondre els dibuixos de Casas i aconseguir nous subscriptors, Ramon Casas i Miquel Utrillo varen incentivar actuacions de promoció, avançant-se en el temps a estratègies de màrqueting modernes. La primera iniciativa fou regalar als subscriptors anuals un dibuix original signat i estampillat amb el segell en sec de la revista. També van distribuir el tercer any uns facsímils que es repartien periòdicament. Una altra via varen ser les exposicions que es celebraren a la Sala Parés de Barcelona. Miquel Utrillo va organitzar dues mostres artístiques, la primera a l’octubre del 1899 i la segona al maig del 1900. Ramon Casas exposà dibuixos originals, alguns dels quals havien estat incorporats a la revista. (…)*

Fàtima López Pérez

* Es pot llegir el text sencer al llibre Ramon Casas. La vida moderna