L’APARADOR DEL FAYANS CATALÀ
Revistes i rajoles es venien a la botiga barcelonina del Fayans Català. L’empresa Fayans Català havia estat fundada a Sabadell pel ceramista Marià Burguès al 1897 i en aquell moment, ja deslligada de la relació amb la fàbrica sabadellenca que al 1903 havia fet fallida, era dirigida en solitari per Santiago Segura, nebot de Burguès. Fins a aquell moment es tractava d’un establiment on es venia bàsicament la producció de Burguès; ceràmica d’art en estil modernista o ceràmica d’inspiració historicista (de Manises, Sevilla o reflex daurat). Segura actualitza el nom a Faianç Català i, veient l’escassa sortida del producte, amplia el negoci a antiguitats, objectes de regal i perfums; va ser assessorat en el primer dels tres temes per Miquel Utrillo, que l’acompanyà durant els seus viatges per Espanya. Més endavant, Utrillo es convertirà també en l’assessor de la galeria d’art del Faianç Català, oberta al 1907.
A més no s’ha d’oblidar com n’era d’arrelat i difós el col·leccionisme de les rajoles i ceràmiques (especialment gòtiques o de Manises) des de finals del segle xix. Així, també comencen a aparèixer els primers estudis divulgatius de la rajola catalana; Raimon Casellas adquireix una col·lecció d’estergits per fer rajoles d’arts i oficis que havien estat de l’últim terrissaire de Barcelona en fer-les; personatges com Alexandre de Riquer, Josep Font i Gumà, Lluís Domènech i Muntaner, Antoni Maria Gallissà, Josep Puig i Cadafalch i d’altres fan de la recerca en la història de l’art català una font d’inspiració, tradició que continuaran el joves noucentistes.
Burguès es va formar amb estades d’aprenentatge a centres tradicionals com Manises o Muel, tot per produir una ceràmica que tenia molta demanda, tan a nivell nacional com internacional, interessant-se també per la ceràmica barroca catalana. La relació entre Casas i Segura sembla que va ser estreta. Els rajols i les revistes Pèl & Ploma i Forma es venen al Faianç Català; Casas va exposar obra seva a la galeria d’art de l’empresa, en una relació que, segurament, va ser econòmicament fructífera per a tots dos. En una caricatura de Lluís Bagaria, publicada al 1910 al periòdic La Actualidad, es veu Santiago Segura sostenint un gerro entre les seves mans, sortint-li de la butxaca els bitllets; al fons, a la paret, un retrat de Ramon Casas.
Santiago Segura tracta de rellançar la botiga tot ampliant l’oferta i fent-la atractiva per a la clientela, oferint de fer projectes ceràmics a joves artistes com Xavier Nogués, Manuel Humbert o Josep Aragay, pintors que s’encarregaven de les imatges que eren transferides a la ceràmica pel ceramista Francesc Quer. Quer s’havia format amb Burguès i compartia amb ell, i amb els joves artistes noucentistes, la cerca de nous referents estilístics en l’art del Barroc de caire més popular, naïf. Donades les relacions entre Segura, Utrillo i Casas la idea, possiblement, va néixer al tàndem Segura-Utrillo, dintre de la necessitat de crear productes més atractius per a la clientela, d’acord a una nova estètica que començava a tenir certa popularitat lligada a un nom reconegut i amb vendes assegurades, com era el de Ramon Casas.
De la popularitat i la imatge de Ramon Casas, o els seus dibuixos, ens podem fer una idea per la producció de plats amb dibuixos impresos de Casas de la confiteria Llibre i Serra, plats que actuarien com a propaganda de la botiga, a mode de suport per a alguna de les seves delicatessen o bé formant part de la secció d’objectes de regal que també hi havia a la confiteria.
El primer anunci publicitari de Faianç Català apareix al Pèl & Ploma del 18 de novembre del 1899 i segueix publicant-se regularment fins al febrer del 1900, quan és substituït per un segon anunci, tots dos amb il·lustracions de Casas. Al 1900 també comencen una sèrie d’articles sobre patrimoni històric, com la col·lecció de vidres antics d’Alexandre de Riquer o els ferros del Cau Ferrat de Rusiñol, i va ser al juny del 1901 que la revista ja es comença a distribuir també al Faianç Català; tot plegat, canvis en el caràcter original de la revista que ens porten al primer anunci de les rajoles, que es van començar a vendre a partir de juliol del 1903. Poc després, al desembre del 1903, la revista Pèl & Ploma desapareix. Els anuncis de les rajoles es van continuar publicant a la revista Forma.
Vicente de la Fuente Bermúdez.