esp
cat
diumenge, gener 6th, 2019

El tàndem de Ramon Casas


Warning: Use of undefined constant php - assumed 'php' (this will throw an Error in a future version of PHP) in /home/casasramon/public_html/wp-content/themes/playmag/single.php on line 51

Casas va realitzar, al 1897, el gran quadre Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem, també conegut pel seu títol original Final del segle XX. L’obra estava destinada a lluir-se en un lloc destacat de la cerveseria Els Quatre Gats i acabaria convertint-se en una de les icones del Modernisme català. Originàriament la tela era més gran i en l’angle superior dret de l’obra es podia llegir «Per anar am bicicleta no’s pot du l’esquena dreta»; aquesta màxima només es pot llegir actualment al dibuix que li va servir com a estudi previ. Les parts superior i dreta es van retallar posteriorment.

Ramon Casas. Per anar amb bicicleta no s pot dur l'esquena dreta - MNAC
Ramon Casas. Per anar amb bicicleta no s pot dur l’esquena dreta – MNAC

Tots dos amics i socis van ser retratats en ple pedaleig sobre una tàndem negre. Portaven pantalons i jersei blanc, amb remats negres a canells i coll, guants blancs, faixí negre i mitjons negres fins als genolls amb decoracions acolorides per damunt del tou de les cames. Pere Romeu, amb gorra blanca, somreia a l’espectador, mostrant la seva popular i abundant dentadura, mentre que Casas, amb barret blanc i una cinta negra, fumava la seva particular pipa amb el caliquenyo i mirava cap a endavant, desdibuixant la seva cara per l’ombra. Del tàndem negre, va ser important apreciar el logotip daurat desdibuixat al damunt del tub d’acer diagonal de l’estructura, facilitant així el seu reconeixement.

Ramon Casas - Fi de sigle XIX (MNAC)
Ramon Casas – Fi de sigle XIX (MNAC)

Les figures van ser definides per una línia negra i tota la composició va experimentar una senzillesa en l’ús de traços i cromatismes, de clara influència japonitzadora. Al TàndemCasas va tornar a utilitzar la fórmula de l’skyline, sintetitzant la vista amb una senzilla línia contínua, de la qual s’endevinava, a la dreta, el perfil de la muntanya de Montjuïc. Igualment va dotar a l’obra moviment gràcies a l’efecte utilitzat en els radis de les rodes i els plats.

 

El vehicle era un tàndem Gladiator de la temporada 1896 o 1897. Al catàleg de les bicicletes Gladiator del 1898 es podia observar una diferència amb el tàndem de Casas i Romeu: a la versió del 1898 es va afegir el tub central diagonal, el qual unia la tija del conductor amb l’eix del pedaler del pilot posterior. Un reforç en l’estructura que serviria com a novetat i del que se’n patia mancança en temporades anteriors. El catàleg de les bicicletes Gladiator oferia els següents avantatges «El tàndem Gladiator és el millor del seu gènere. Equipat amb pneumàtics forts, destaca a les rutes. Amb pneumàtics lleugers, per a la carrera, sens dubte, és el més ràpid. A demanda, lliurem el mateix tàndem amb doble direcció».

Catalogue des Cycles Gladiator pour l’année 1898
Catalogue des Cycles Gladiator pour l’année 1898

El seu preu era de 700 francs, amb extres per a un fre davanter (15 francs) i fre en el seient posterior (25 francs). A la part esquerra, destacat, s’anunciava els pneumàtics desmuntables Dunlop.

La història de les bicicletes Gladiator va estar estretament lligada a la de Clément & Cie. Gladiator va ser fundada al 1891 per Alexandre Darracq i Paul Aucoq. Al 1896, Adolphe Clément es va unir al consorci Dunlop Pneumatic Tyre Company[1]dirigit per l’irlandès William Harvey Du Cros (Dublín, 1846 – Dalkey, 1918) per comprar la companyia Cycles Gladiator, que van fusionar junt amb les Humber & Co Limited, en un important conglomerat de fabricació de bicicletes denominat Clément, Gladiador & Humber & Co Limited, amb 900.000 lliures de capital, fusionant els tres grans fabricants de bicicletes i aflorant-hi directament un gran monopoli del ciclisme, els seus accessoris i l’automoció (a partir de 1902 Gladiator es va dedicar a la producció de ciclomotors, motocicletes i automòbils). Va quedar palès, una vegada més, que Casas adquiria els millors productes dels principals fabricants francesos.

 Gabriel Pinós

 


[1]              John Boyd Dunlop (North Ayrshire, 1840 – Dublín, 1921) va ser un veterinari escocès que va reinventar el pneumàtic amb càmera al 1887. Arran d’això, va fundar la companyia Dunlop Tyres. La producció comercial va començar al 1890 a Belfast. Dunlop va vendre la patent i la marca a William Harvey Du Cros, que ja era propietari de la Pneumatic Tyre and Booth’s Cycle Agency.



Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /home/casasramon/public_html/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 399

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *